Mentre comencen a arribar els components electrònics i anem definint altres detalls del vol que publicarem aviat, ja tenim la caixa definitiva on anirà la càrrega útil que viatjarà amb SonCube. El nom del projecte ve precissament d’aquesta: un cub d’uns 25cm de costat, fet de material aïllant (porexpan) i amb parets gruixudes. Anirà recoberta a més d’una manta tèrmica, de manera que absorbeixi el màxim de la radiació solar en el moment que es trobi a les capes altes de l’atmosfera, on sigui més important mantenir la temperatura dels components que viatgin a dins: la càmera, el GPS, l’emissora i les bateries. També estem preparant una estructura d’alumini lleugera per reforçar la caixa i poder-la penjar del globus amb el qual viatjarà.

SonCube

Feia temps que no presentava cap imatge de cel profund, potser per haver-me dedicat més a l’astrofotografia de paisatges i timelapses. Aquest cop vaig aprofitar una bona nit del passat estiu i l’equipament de l’observatori de les Planes de Son per poder fer aquesta fotografia de la nebulosa Iris, que serveix per explicar fenòmens interessants relacionats amb el material interestel·lar.

Com potser ja sabreu, entre les estrelles hi trobem grans núvols de gas i pols. Aquestes nebuloses poden brillar amb llum visible en diversos colors, com la vermella (de la qual n’és culpable l’Hidrògen) o aquesta de tonalitat blava. El blau de les nebuloses no prové de la seva pròpia llum sinó de la que dispersen o reflecteixen de les estrelles properes. Els colors vermells, grocs o verds de la llum travessen directament la nebulosa, mentre que els blaus interactuen amb les seves partícules i per això sembla que aquesta els emeti. Això mateix passa amb les molècules de la nostra atmosfera, i per això el nostre cel és blau. I també el mateix passa amb les partícules d’una capa molt fina que envolta l’iris dels ulls, que són blaus en algunes persones. L’efecte es diu “Rayleigh scattering” o en el cas de partícules de pols més gruixudes, “Tyndall scattering”.

La fotografia va ser feta amb el telescopi Meade LX200 16″, la càmera SBIG STL-1001E i els filtres RGB de l’observatori de les Planes de Son. En total es van fer 30 minuts d’exposició en cadascún dels filtres.

Nebulosa Iris

Avui Julio Castellano ha fet pública una nova versió de FotoDif, software per a fotometria diferencial que molts utilitzem per tal d’obtenir corbes de variables i tránsits. Té novetats interessants, com ara el processat automàtic d’imatges o la detecció de variables.

A més, a la seva web es reuneix tot el software astronòmic desenvolupat per ell mateix:

http://astrosurf.com/orodeno

I s’ha obert una llista de correu per al suport i discusió sobre el software:

http://es.groups.yahoo.com/group/programas_astronomia/

Tot i el mal temps durant els 7 dies al campament de Qaleraliq, vam intentar captar l’essència d’aquell territori inòspit i vam exprémer al màxim les dues càmeres durant l’única nit que van ser visibles les espectaculars aurores. Us deixo un nou conjunt de timelapses fets com a resultat de més de 4000 fotografies obtingudes durant l’expedició “Carla Mendoza” amb Shelios. La música, un cop més, és original, composada i produida per César Royo del grup The Dustbowl.

Podeu veure el video en HD anant directament a l’enllaç: http://vimeo.com/29348356

Fa pocs dies he tornat del viatge amb l’Expedició “Carla Mendoza” a Groenlàndia, amb l’equip de Shelios, que tenia com a missió principal l’observació d’aurores boreals i la difusió del fenomen per al gran públic. Vam passar gairebé una setmana al campament de Qaleralit i, tot i el mal temps, he pogut tornar amb unes quantes fotografies i timelapses que a poc a poc aniré mostrant a celdenit. Aquesta és una mostra de l’espectacle que vam poder veure la primera nit al campament, amb la llum verda de les aurores reflectida sobre l’aigua del fiord i els glaciars:

Les aurores són fenòmens lluminosos que és produeixen a les capes més altes de l’atmosfera terrestre. Les partícules carregades que arriben des del Sol a gran velocitat (vent solar) són desviades pel camp magnètic terrestre cap als pols, on tenen la via d’accés cap al terra. Abans, però, es troben amb l’atmosfera, ionitzant els diferents gasos i produint aquests colors característics. És per això que cal anar a latituds altes, al voltant dels pols magnètics, per tenir més probabilitat de veure aurores. A més, l’activitat de les aurores segueix també el cicle d’activitat solar, d’uns 11 anys, que tindrà el seu màxim durant l’any 2012.

Properament aniré actualitzant més imatges i enllaços als treballs realitzats per l’expedició Shelios, a més de presentar un nou conjunt de timelapses.

Estic engrescat amb un nou projecte. La idea és fotografiar el cel nocturn des de diferents llocs emblemàtics dels Pirineus, i així obtenir timelapses o imatges de traces d’estels sobre paisatges de muntanya.

El cap de setmana passat vaig estar fent fotografies des del refugi de Viadós, a prop del Posets, que es veu al centre d’aquesta imatge de traces:

Traces d'estels sobre el Posets

“El cel a l’estiu” és el fil que segueixen els articles que estic escrivint i que sortiran cada dilluns, fins a final d’estiu, al diari La Vanguardia. El primer va sortir el passat dia 18, parlant dels canvis en el cel al llarg de les estacions, i en les properes setmanes tractaré de forma amena diversos temes de l’astronomia i astrofísica, tot plegat relacionant-ho amb alguns dels astres o fenòmens que podem veure al cel durant aquestes nits d’estiu.

Us deixo amb el primer de la sèrie. Que tingueu bons cels!

El cel a l'estiu/1

Avui amb els alumnes del programa Joves i Ciència hem pogut provar per primer cop un telescopi Lunt 100mm a l’Observatori Astronòmic de les Planes de Son. La càmera que disposem és una Luna QHY-5, la que normalment utilitzo fer fer l’autoguiat.

Fent una composició amb dues imatges realitzades amb paràmetres diferents (per les protuberàncies i per la superfície solar) hem obtingut el següent:

H-alfa (30-6-2011)

En un moment en el qual es comença a posar de manifest el cost de l’energia i sembla que en el nostre país hi ha intenció de prendre mesures per estalviar, he volgut recollir algunes imatges per mostrar com tractem el tema als carrers de Lleida.

Fa uns mesos ja vaig parlar en una carta al diari Segre de la contaminació lumínica generada per les noves infraestructures com el pont de Príncep de Viana, la Llotja o la plaça Blas Infante. Algunes respostes van ser de persones que deien preferir gastar una mica més en iluminació per tal de fer que la ciutat semblés més vistosa i atractiva de nit. La meva pregunta és si realment un malbaratament energètic d’aquesta magnitud per tal que tot plegat quedi maco, els nostres mandataris ho puguin inaugurar amb orgull i el ciutada estigui feliç. Si és així, realment tenim un problema. Davant de la situació actual i de la dels propers anys, potser ens convé un canvi de mentalitat.

També fa pocs dies vaig conèixer la notícia de que l’Institut Català del Sol ha decidit encendre cada nit els llums del polígon industrial més gran de la província de Lleida, on després d’un any de la inauguració no hi ha cap empresa instal·lada. La factura anual de llum serà d’uns 100000 euros, per tal de tenir encesos centenars de llums on no hi ha ningú! Ho fan per evitar robatoris del cablejat de coure, perquè d’aquesta manera amb els llums encesos els lladres s’electrocutarien… Reflexionem-hi.

Així és com estalviem a Lleida en temps de crisi energètica:

Mentrestant, algunes de les mesures presentades pel govern per tal d’estalviar energia van dirigides a fer alguns canvis per millorar l’eficiència de la il·luminació en carreteres i ciutats. Això però, significa simplement el canvi de molts dels punts de llum actuals per altres de LEDs. Es tracta d’una tecnologia en desenvolupament, però que actualment no està demostrat que suposi notables millores en l’eficiència. El que sí que està demostrat és que la llum blanca que emeten agreujarà en gran mesura els efectes de la contaminació lumínica, així com els efectes nocius de la il·luminació per a la salut humana i pel medi ambient. Se’n poden veure més detalls a la nota publicada la setmana passada per CelFosc.