S’ha publicat al diari Segre com a “carta del dia” un text escrit per mi en protesta per la creixent contaminació lumínica a la ciutat de Lleida. Espero que com a mínim serveixi per reflexionar-hi. Us adjunto el text i el retall escanejat (clic per ampliar):
Fa pocs dies més d’un centenar de lleidatans, juntament amb membres de la Societat Astronòmica de Lleida, van venir a gaudir de l’observació de la pluja d’estels de les Perseides des del llac de pescadors de Malpartit, a uns 10 km de la ciutat. Pocs anys enrere aquest era un lloc privilegiat per observar els estels, però sorprenentment avui gairebé la meitat del cel queda immersa dins contaminació lumínica, amb dos grans feixos de llum en forma de V produïts pel nou pont de Príncep de Viana. Sens dubte les noves grans obres de Lleida, com la Llotja o la plaça Blas Infante, són responsables d’aquest gran malbaratament energètic que va cap al cel. S’han fixat que el pont de Príncep de Viana, tan bonic que pot semblar de nit, té més de 60 focus de llum mirant directament cap al cel? Per a què serveixen? Quants diners gasten cada nit? No ens preníem seriosament la protecció del medi ambient i l’estalvi energètic?
Penso que no és necessari “convertir la nit en dia” als nostres carrers, i ni molt menys té sentit destruir el cel nocturn impunement i a aquest cost. No es tracta d’il·luminar menys la nostra ciutat, sinó d’il·luminar-la millor, és a dir que la llum sigui enviada cap a terra, on les persones han de veure-hi. El motiu per voler il·luminar bé els carrers no és tan sols el fet de poder veure les estrelles, és senzillament ser lògics i estalviadors: enviar llum cap amunt és perdre-la cap al no res, és malgastar estúpidament energia. Sembla que alguns arquitectes encara no se n’han adonat d’això, i Lleida s’està omplint de llums que ho demostren. El progrés que les noves obres suposen per a la ciutat no hauria d’anar en detriment de la qualitat del cel nocturn ni d’una bona gestió de l’energia.
Actualment ja no recordem el que és la visió dels estels i la Via Làctia, però almenys quan il·luminem la nostra ciutat, si us plau, recordem on vivim: a la Terra i no al cel.
